A les 9:00 ja estava jo vestida de cuinera per a passar tres horetes amb unes persones meravelloses que m’han ensenyat moltes coses, hem cuinat, netejat i menjat junts, però sobretot ens hem divertit de valent, gent molt respectuosa i educada.
En la cuina l’alumnat és molt disciplinat, controlen molt bé els temps i la higiene, i el més important, treballen molt bé en equip. A mi m’ha agradat molt compartir el matí amb elles i ells. Tenien diferents graus de diversitat, però eren una pinya, un gran equip que en cuina funciona de manera molt eficient.
Ens hem acomiadat amb una gran abraçada i jo, me n’he anat del tot enamorada d’ells i elles.
Amb una miqueta de recança he arribat a l’hotel i mira per on que, de sobte ha eixit el sol, com dic, de sobte i sense pensar-ho dues vegades me n’he anat a visitar el poble que encara no ho havia pogut fer per la pluja.
Rostrenen és un poble senzill amb gent molt tranquil·la, alguns edificis et remunten a l’edat mitjana, m’ha agradat molt veure que és un poble net, i ben conservat, no hi ha papers, ni excrements de gossos, ni pintades en mobiliari públic. Té una font que temps enrere va ser lloc de peregrinació pel fet que, com en la majoria dels pobles, va aparéixer la Mare de Déu entre els esbarzers.
Com que està al centre de la Bretanya, hi ha molts recursos centralitzats allí com l’institut que atén a alumnat de tot arreu. Si t’agrada el senderisme es poden fer rutes precioses, però la ciutat més propera la tens a uns 200 Km. és per això que a Rostrenen tens tots els serveis.
He anat a la plaça i m’ha sorprés veure a tot el poble prenent el sol, es nota que ací és un bé molt preuat, m’he afegit a la festa amb una cerveseta mentre mirava el bon rotllo de tothom celebrant que el sol havia assomat el nas.
Deixa un comentari