Un dels aspectes més interessants del Job Shadowing a Finlàndia va ser poder entrar a les aules i observar com es treballa realment amb l’alumnat en el dia a dia.
Durant una de les sessions vaig assistir a una classe relacionada amb l’àmbit de Youth and Community Education, una formació vinculada al treball socioeducatiu amb joves i comunitats. En molts aspectes, aquesta formació em va recordar a cicles com Animació Sociocultural i Turística o Integració Social a Espanya, especialment per la importància del treball comunitari, les activitats creatives i l’educació no formal.
L’ambient a l’aula era molt diferent del que solem veure habitualment: tranquil, flexible i molt centrat en l’autonomia de l’alumnat.
L’alumnat estava treballant diferents activitats creatives al mateix temps. Alguns preparaven composicions plàstiques relacionades amb figura i fons, altres assajaven una actuació musical tocant la guitarra i l’ukelele, i també hi havia un grup preparant un poema a partir d’una activitat amb llibres de la biblioteca.
El que més em va sorprendre era la sensació de llibertat i confiança dins de l’aula. Cada estudiant avançava al seu ritme i la professora actuava sobretot com una guia i acompanyant del procés, observant, ajudant i orientant quan era necessari.
Més tard també vaig assistir a una altra classe molt diferent, enfocada a persones immigrants que estaven aprenent finlandés mentre treballaven continguts relacionats amb el món laboral. Em va semblar una idea molt pràctica i útil.
Els conceptes es treballaven a través de jocs i activitats participatives per aprendre vocabulari relacionat amb el treball i la vida quotidiana: paraules com “vacances”, “contracte laboral” o “salari”. Aquesta part em va recordar en certa manera als continguts que es treballen al mòdul d’IPE (Itinerari Personal per a l’Ocupabilitat) a la FP espanyola, però combinant-los amb l’aprenentatge lingüístic i la inclusió social de persones migrants.
Una vegada més, em va cridar molt l’atenció la manera en què el sistema educatiu finlandés prioritza el benestar, la participació i l’aprenentatge pràctic. L’alumnat es mostrava molt autònom, respectuós i implicat en les activitats, i l’ambient general era molt tranquil i positiu.
Deixa un comentari