05/05/26
Amaneix amb pluja, un «xiri–miri» que no para en cap moment, jo tinc sort perquè a mi m’agrada el temps així, però en arribar al centre tothom es disculpa pel mal oratge, són persones molt educades ací a la Bretanya.
Entrant en matèria hui he estat visitant el centre, ubicat a les afores de Rostrenen, un espai enorme amb sis blocs entre aules i habitacions, m’ho han ensenyat tot, tot, tot …… Aules, armaris, caixons «recobecos de tota classe»… M’han presentat a totes les persones que treballen a l’institut, que no són poques, no s’ha quedat cap detall per conèixer, tothom esperava la meua visita, i m’he trobat ben a gust amb gent amable i acollidora.
la atenció
El centre té aproximadament 450 alumnes, i uns 50 docents, m’ha cridat l’atenció que hi ha altres figures no docents treballant ben a prop de l’alumnat com ara assistents educatius, hi ha cinc professionals que supervisen i acompanyen alumnes interns, revisen l’ordre de les habitacions, fan seguiment del menjar i el dormir, i també estan pendents de la integració de l’alumnat en el seu temps lliure i s’organitzen de dia i de nit.
També hi ha una infermera, una treballadora social, una psicòloga. 3 conserges, 10 persones en cuina… en fi, molta gent treballant, i clar, tot controlat i supervisat.
Una altra cosa ben curiosa és que l’alumnat estudia obligatòriament física, química, mecànica, electricitat, òptica i acústica, aquestes matèries són obligatòries siga el cicle que siga.
L’organització de la Formació Professional és ben diferent de la nostra, El primer nivell és el CAP, Certificat d’aptitud professional que dura dos anys, el segon s’anomena Baccalaureat professional que dura 3 anys i després hi ha un canvi de col·legi per fer l’especialització que seria un any més.
Al Rosa Parks es pot estudiar Educació Infantil, Animació, Atenció a persones en situació de dependència, Seguretat, Producció de Serveis de restauració i cuina, i també Auxiliar d’atenció sanitària.
Tenen la ràtio en 30 alumnes, però fan molts desdoblaments, normalment són classes de 12 persones.
En resum, un centre gran, vellet, però amb molts recursos, ací teniu una mostra.
El que més goig m’ha fet ha sigut que les alumnes que ens varen visitar la setmana passada han vingut corrent a buscar-me, semblaven ben contentes de veure’m allí, ens hem alegrat mot de retrobar-nos i m’han presentat altres alumnes. Estan veritablement emocionades de la seua experiència a l’Eduardo Primo, i jo, com no pot ser d’altra manera, pagada i ben pagada.
Deixa un comentari